19 de març 2014

Xarxes socials

Ahir dimarts i demà dijous participo en un taller sobre xarxes socials a l'escola.
Aquest taller està dirigit per Josep Bargalló, ex-Conseller d'Ensenyament i ex-Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.
M'agradaria copsar el món emocional provocat per aquests tipus de canvis de rol, si és que realment hi ha un món emocional relacionat. A més, el camp de visió en el seu paper actual ha de ser, per força, més ampli que el de la majoria de persones. Tot i així, l'àmbit d'actuació ha de ser necessàriament reduït. Serà, així, un món emocional constret?

29 de gener 2012

Parida

Han passat ja nou mesos des de la darrera entrada en aquest bloc.
Han passat moltes coses. La més important, la mort de ma mare, ara ha fet dos mesos.
Ara tindria 75 anys de vida i em va donar la seua última lliçó.
Va morir davant meu i de mon germà. Va tancar els ulls suaument, va deixar de respirar suaument.
La mare, que em va parir prompte farà 51 anys, va gastar les seues darreres paraules procurant que jo estigués còmode, que fes servir la cadira, que agafés una revista.
Al cap d'uns minuts em va dir que estava cansada, que tenia son. Ja informat per la metgessa i conscient que no parlaríem mai més, li vaig dir que descansés, que podia dormir tranquil·la, que jo estava allí i que prompte vindria mon germà a vore-la, que ja la despertaria llavors.
Mon germà va arribar, però ja no es va despertar. Al seu costat, agafant-li una mà cadascú, un a cada costat del llit, ens va dixar.
La lliçó? La desdramatització de la mort, la seua naturalitat, la senzillesa, el morir com havia viscut.
Em costa trobar coses roïnes que hagués pogut fer o dixar ma mare. De fet, no n'he trobada cap.
Espero que de la seua parida de fa més de cinquanta anys es puga dir alguna cosa pareguda, només pareguda.

22 d’abril 2011

Precedents

He tingut notícies d'un cartell anònim dirigit a l'actuació de l'alcalde i de dos regidors més del govern canareu.

Si és el que jo em penso, ja el vaig veure ahir i ràpidament, perquè el text que hi havia era curt i clar:
PISCINA
SI
POLÍGON INDUSTRIAL
NO

Estes paraules estaven sota tres fotos dels regidors.
Com que també m'han fet sabedor de les queixes i elocubracions sobre l'autoria que ha fet l'alcalde a través d'una xarxa social, he anat al mateix lloc on el vaig veure ahir per tal de fixar-m'hi més i vore si hi havia algun detall que em cridés l'atenció, però el cartell havia desaparegut. M'han comentat que l'ha "arrancat" la policia local.

Jo vull suposar que l'han despenjat perquè era anònim i que deuen seguir aquest procediment amb tots els cartells anònims. Com que també suposo que aquesta acció és el resultat d'un requeriment per part del govern local estic segur que si una entitat o persona (partits polítics inclosos) requerixen l'actuació de la policia local en el mateix sentit (retirar la publicació) i per la mateixa raó (l'anonimat) també respondran amb la celeritat d'ara.

A mi no m'agraden les publicacions anònimes. Tot i així, si no falten al respecte i a la dignitat personal i professional de ningú, mireu, hi ha grans clàssics de la literatura que són anònims.

Si hi constés l'autoria, seria un simple, lícit i democràtic exercici de llibertat d'expressió, independentment que estiguéssem en contra o a favor de la forma i el fons del seu contingut.

Penso que seguix sent més greu aquell escrit que el grup municipal d'ERC va publicar al Butlletí "Informatiu" Alcanar al número del gener de 2009 i del que ja em vaig fer ressó en una entrada en aquest mateix bloc

Aquell escrit no es va retirar. Però la cosa no es va quedar així. No em van dixar contestar. Podeu llegir la meua versió aquí

Greu per greu, lo del cartell d'ahir no ho és tant, tot i que, com a regidor de l'Ajuntament d'Alcanar, lamento i condemno el seu anonimat.