Tot ho acabem igual

Amb un sentit pejoratiu ho he sentit a dir més d'una vegada. És que sempre acabem igual: menjant.
Mentre escric això hi ha gent que amb prou faenes tindrà alguna cosa per a portar-se a la boca aquesta nit. Fins i tot n'hi ha que saben positivament que no tindran res. I el drama, encara que conegut, real i matxacador, no dixa de ser drama.
Això no vol dir que ens haiguem de sentir culpables per compartir àpats amb familiars i amics. Més aviat ens hauríem de sentir culpables si no fem absolutament res per pal·liar aquestes situacions o disminuir-ne els efectes.
Algunes persones ens sentim tan privilegiades que hem de desitjar a tothom la fortuna de disposar de persones a les que estimem i ens estimen, de fer un treball que ens agrada i de poder fer un sopar de cap d'any i en companyia.