Tal com raja es queda. Fins que la calor el dissipe, el face extendre's i expandir-se, el pensament restarà ancorat al terra, en contacte amb allò que ens servix de suport i que, tot i així, es mou. (Joan Matamoros Guimerà)
23 d’abril 2009
Poesia
Una de Carles Riba
[LIV] (de Tannkas del retorn )
De nou la casa,
i en la vetlla concorde
dels cors, el nucli
dolç i pur i el silenci
del món on fórem nàufrags.
2 comentaris:
Pepito grillo
ha dit...
Crec que ja no em molestaré a l'hora d'escriure al blog, ja que no es publiquen els comentaris...
2 comentaris:
Crec que ja no em molestaré a l'hora d'escriure al blog, ja que no es publiquen els comentaris...
No res, que estic provant això dels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada