Aquestes expressions ja haurien d'haver desaparegut del vocabulari actual. No perquè no tinguen la seua importància, sinó perquè ja no s'haurien de reivindicar.
Jo no sé si deuen ser conscients. Jo m'imagino que no del tot.
Exercir la censura prèvia en una nota de premsa curta, que no falta al respecte personal a ningú i provenint d'un grup municipal que està a l'Ajuntament pels vots dels nostres conciutadans i de les nostres conciutadanes, no hauria de ser possible. I ho és. I no és un fet aïllat. I es reté una nota de premsa dirigida a una emissora de ràdio pública i municipal. Sí, pública.
La ràdio no és vostra, no és de propietat particular.
Ai, quanta faena ens queda.
Vinga, us deixo, que demà me'n vaig cap a les alemanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada