30 de juliol 2024

Faig les meues darreres vacances

 Així contesto quan algú s'interessa per com va la meua vida de jubilat.

Ja en parlarem.

19 de març 2014

Xarxes socials

Ahir dimarts i demà dijous participo en un taller sobre xarxes socials a l'escola.
Aquest taller està dirigit per Josep Bargalló, ex-Conseller d'Ensenyament i ex-Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.
M'agradaria copsar el món emocional provocat per aquests tipus de canvis de rol, si és que realment hi ha un món emocional relacionat. A més, el camp de visió en el seu paper actual ha de ser, per força, més ampli que el de la majoria de persones. Tot i així, l'àmbit d'actuació ha de ser necessàriament reduït. Serà, així, un món emocional constret?

29 de gener 2012

Parida

Han passat ja nou mesos des de la darrera entrada en aquest bloc.
Han passat moltes coses. La més important, la mort de ma mare, ara ha fet dos mesos.
Ara tindria 75 anys de vida i em va donar la seua última lliçó.
Va morir davant meu i de mon germà. Va tancar els ulls suaument, va deixar de respirar suaument.
La mare, que em va parir prompte farà 51 anys, va gastar les seues darreres paraules procurant que jo estigués còmode, que fes servir la cadira, que agafés una revista.
Al cap d'uns minuts em va dir que estava cansada, que tenia son. Ja informat per la metgessa i conscient que no parlaríem mai més, li vaig dir que descansés, que podia dormir tranquil·la, que jo estava allí i que prompte vindria mon germà a vore-la, que ja la despertaria llavors.
Mon germà va arribar, però ja no es va despertar. Al seu costat, agafant-li una mà cadascú, un a cada costat del llit, ens va dixar.
La lliçó? La desdramatització de la mort, la seua naturalitat, la senzillesa, el morir com havia viscut.
Em costa trobar coses roïnes que hagués pogut fer o dixar ma mare. De fet, no n'he trobada cap.
Espero que de la seua parida de fa més de cinquanta anys es puga dir alguna cosa pareguda, només pareguda.